Memòries del Vallsonora per la posteritat

Amb en Gerard de Válius i Quique Ramos, Vallsonora 2014

Amb en Gerard de Válius i Quique Ramos, Vallsonora 2014

Sí. Els somnis es poden fer realitat. Vaig poder viure a Londres, la ciutat dels meus anhels d’adolescència i joventut. Erol Alkan em va preguntar una nit al Nitsa quin tema volia que punxés. He pogut posar discos al Sidecar o al Razzmatazz, llocs on sempre mirava al que hi havia posant-los a la cabina.I vaig muntar, amb la Marta i l’Olivia, un festival de música – i no només de música- al poble on hi tinc les meves arrels terrenals i sentimentals. Sí, a Àger, a la Noguera, al peu del Montsec. I li vam posar Vallsonora.

Ja fa tres anys d’això, i arriba aquest cap de setmana a la quarta edició – no us ho perdeu -però ara ja me’l miraré des de fora. Durant tres ediciones he pogut gaudir, patir, plorar i riure per aquest somni. És el moment que em confessi i passi comptes del que ha estat, del que no ha pogut ser i del que sempre m’acompanyarà. A dins el meu cor i la meva ànima, Vallsonora forma part de mi. Amb equivocacions, també, segur que sí. Però amb la certesa, que molt a gust, hi vaig deixar part de la meva vida.

I amb un últim desig: un festival intergeneracional, trencador, arriscat, lligat a la terra i a la seva gent, inconformista i passional. Així el vaig voler fer, així l’he deixat, i així espero que continuï.

La nit que Benet Rossell va fer callar els nens 

Mai hagués pogut imaginar que un ARTISTA -amb majúscules perquè quedi clara la seva grandesa i humanitat- acceptés venir al Vallsonora amb tanta gratitud. Va participar-hi amb la il·lusió pròpia d’un nen petit i ens va donar a tots una lliçó de compromís amb el seu poble, Àger, i ens va demostrar que mereix el setè cel de la creativitat.

Art convertit en un video homenatge al Montsec, i la seva veu i uns instruments estrambòtics van servir perquè fins i tot els més petits, que difícilment s’estan quiets i en silenci, es quedessin bocabadats. En Benet va deixar molt clar que un festival pot ser arriscat i intergeneracional, al mateix temps. I ell ho va fer convertit en un ‘flautista d’Hamelin’ arrossegant a petits i grans cap una actuació que les pedres de la col·legiata d’Àger i del Montsec no podran oblidar mai. Jo tampoc. Ni aquella nit, ni la seva inmensa generositat. Vallsonora no l’hauria d’oblidar mai i més ara amb tot el que ell està passant.

El ‘Sudamericano’ s’estrena a la col·legiata de Sant Pere

Seus a una taula amb els anomenats ‘managers’ o representants d’artistes. Els hi expliques que t’agradaria que l’artista que representen presentés les seves noves cançons a un festival petitet i allunyat de la ciutat. I tots fan cara de no ‘entendre res’. Prefereixen el nom del festival gran que els hi assegura ‘notorietat’. Això creuen ells. Més aviat els hi assegura anonimat entre tant nom i tanta suposada estrella.

Però, precisament,  la bona estrella que sempre suposa un naixement, va fer que en el primer concert de la història del Vallsonora, el 2013, sonessin per primera vegada les cançons noves d’un artista. Cançons que no serien gravades i posades en distribució fins dos anys després. El seu nom Nacho Umbert. Doncs sí, vam tenir el privilegi de escoltar les cançons del seu disc Familia a la col·legiata de Sant Pere. Allà, uns privilegiats, ja vam ser conscient de la potència emocional de les cançons. El primer dia que es van il·luminar les lletres ‘V’ i ‘S’, el ‘Sudamericano’ va sonar per primera vegada en concert. En Nacho, fins i tot, va aconseguir fer cantar al públic improvitzant un ‘himne’ del Vallsonora.

Nacho Umbert, al festival Vallsonora, 2013. Col·legiata de Sant Pere, Àger

nachoumbert_vallsonora2013

I com em va dir el mateix Nacho aquella mateixa nit. “No havia venut mai tants CDs”. Mares feien cua per tenir la seva signatura. El Vallsonora s’apuntava en silenci el seu primer gran èxit. Aquell que els ‘managers’ no veuen. Aquell que no té diners ni tweets com a senyal. Té màgia.

Combray i Alba G. Corral il·luminen els fantasmes

Poques coses emocionen més que els amors a ‘primera vista’. Quan dos desconeguts es troben, no es coneixen i al fusionar-se exploten les emocions i els sentits. Això és el que va passar quan es van trobar el grup Combray i l’artista visual Alba G. Corral. Es van deixar anar, Combray va posar els sons i l’Alba -un altre ‘amor’ de generositat- les imatges per fer que els fantasmes d’Àger s’il·luminessin per primera vegada.

Una explosió de colors i una sonoritat onírica van convertir aquest duet en la primera ‘exportació’ artística del Vallsonora. Així van poder sonar més tard al Eufònic i en altres cites. Deixar petjada. El Vallsonora aconseguia la seva primera empremta de fabricació pròpia.

 

Podeu guardar un parking ‘VIP’?

Al Vallsonora 2014, havíem aconseguit que una de les artistes que més estaven conmovent els circuits de descobriments musicals -tant reals, com a vegades sobredimensionats- apostés per venir al nostre festival. El seu nom Kiar, i ara mateix no en tinc cap més rastre. En aquell moment, tothom la buscava. Vull dir segells, managers, promotors, i tota aquesta gent que es dedica al ‘negoci musical’. Paraules lletges, no creieu parlant de cultura?.

Un dia, poques setmanes abans de l’inici del festival, m’arriba un correu. Escrit amb anglès, em demanen que volen dos ‘passis VIP’ i dos ‘parkings VIP’. Com us podeu imaginar a un festival com el Vallsonora això no existeix i espero que mai existeixi. Odio les mercantilitzacions i segmentacions de públic per questions monetàries. No podia sinó riure fins que vaig veure el nom dels sol·licitants. Per qui eren els dos ‘passis VIP’?  Per Geoff Travis i Jeannette Lee. No cal que busqueu a Google. Són la parella fundadora del mític segell de Londres, Rough Trade.

Jo que havia comprat tants discos a les seves botigues londinenques, que portava la seva bossa orgullòs pels carrers de Barcelona, que no em perdo cap de les seves recomanacions, tenia a les meves mans el destí per un dia de tant reconeguda parella. Això si em van dir que no es podia fer publicitat. Doncs així, va ser, sense passis VIP, no els hi va caler, ja es va ocupar el meu germà de pujar-los amb cotxe fins el castell, Geoff Travis i Jeannette Lee, van ser aquella nit al Vallsonora. Asseguts al costat dels nens del poble i del públic que mai va saber qui eren. I és clar, fotos dubti que en tingui algú. Però va passar, us ho ben asseguro.

El que ja no podrà ser

Vallsonora 2013, amb el Gerard de la Casa de la Bomba.

Vallsonora 2013, amb el Gerard de la Casa de la Bomba.

 

Han estat tres anys meravellosos i queden molts desitjos que no he pogut complir. Xavier Baró cantant ‘Una història del Montsec’ amb la Clara Vinyals. El concert de Piñata sinó s’haguessin dissolt uns mesos abans. The Limiñanas com a primer grup internacional. Un duel de bandes entre Aliment i Vàlius, o Erol Alkan punxant a la col·legiata de Sant Pere. Potser en el proper somni.

FINS SEMPRE, VALLSONORA

 

 

 

 

Advertisements

About killtheparty dj

Promotor y selector musical, fan, y editor de libros. Fundador del festival Vallsonora y programador del 2013 al 2015.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: