Uri Callejo, el dj que esperen al paradís

Una nit d’estiu. Condueixo per una carretera plena de revolts, nit molt estrellada i a tot volum sona ‘Electro. vol 1’, una sessió que l’Uri m’havia donat feia poc. Aturo el cotxe, surto i deixo les portes obertes. Sona ‘Substance’ de Dot Allison (Felix Da Housecat Remix with Miss Kittin background vocals). A tot volum, salto i ballo sota el cel estrellat. I ja tinc un moment més a la llibreta de les memòries per recordar tot el que l’Uri Callejo m’ha donat. Felicitat, molta felicitat. I passió per la música com pocs m’han ensenyat. Gràcies Uri.

Uri Callejo dj, en la sessió del seu 50 aniversari (foto cortesía de #Xusi Docs)

Uri Callejo dj, en la sessió del seu 50 aniversari (foto cortesía de #Xusi Docs)

Feia BUP a l’escola Orlandai de Barcelona. Eren els moments de l’adolescència ideals per descobrir moltes coses i per estar molt atent a tot el que passava al meu voltant. Acompanyat de la meva àvia ja que ella era qui pagava el regal, m’havia comprat a la secció de discos de ‘El Corte Inglés’: ‘Paralel Lines’ de Blondie. Seria el primer de la meva col·lecció. Però jo anava perdut en la meva iniciació muasical. Necessitava un guia i bons consells. I ben aviat, com si hagués baixat del cel musical, va aparèixer l’Uri a l’Orlandai.

Vaig veure de seguida que era diferent, especial. I més quan en un viatge de la classe al Delta del Ebre,  mentre tota la classe passejàvem de nit pel port de Cases d’Alcanar, l’Uri es va posar a correr i va saltar a l’aigua directament. Molts el vam seguir. El que tots volíem fer i no ens atrevíem, ell ho va fer com si fos la cosa més normal del món. Pocs dies després, va aparèixer a classe amb uns pantalons ajustats de ‘leopardo’. En aquells temps els portava Rod Stewart als seus concerts, el primer que vaig viure amb l’Uri.

L’Uri seguia les seves pròpies normes. I, sobretot, seguia el que li deia el cor, sense pensar si era correcte o no. Era lliure, com ningú havia vist fins aquell moment. No va durar molt temps a l’Orlandai, però em va deixar la seva primera lliçó musical. Un dia a classe em va ensenyar com havia gravat, en una ‘casset’, un recopilatori. Es deia ‘Rock, pop i altres herbes’. Allà, l’any 1982, vaig descobrir com Yazoo o Human League podien ser una perfecta banda sonora pel meu creixement. I vaig adonarme’n que havia de seguir les recomanacions de l’Uri.

Cada dia em parlava de nous grups i de nous moviments. Per mi era una alegria inexplicable. Em portava discos que no trobava i em parlava de grups que no sortien a les revistes. Per ell la música només tenia sentit si es compartia. I res millor que fer-ho, fent-la escoltar a la resta de la gent. És per això que l’Uri ja va saber que les festes eren el millor lloc per donar-li el to de ritual que necessita la música per ser compartida. I amb 16 anys, ja feia les seves primers festes a la casa dels seus pares a Les Planes. Bé, era un senyora casa. Allà ja feia sonar al tocadiscos aquells vínils meravellosos i convertia la seva mà i la seva selecció en el camí cap a la glòria. Era ja un dj.

Han passat els anys. L’Uri em va portar a ballar amb bogeria amb els Fleshtones, em va dir que no podia perdre’m aquell so únic i brut del ‘electroclash’, em va fer veure que David Holmes era tan canalla com savi de la selecció musical. Moltes han estat les lliçons. El més important que vaig aprendre va ser que la música és el millor remei per no perdre l’esperança.

Ell sempre ha volgut compartir el seu esperit musical. Des de les seves festes undergrounds – les de Valldonzella haurien de formar part de la memoria col·lectiva de la ciutat – fins al seu pis al Raval, on els discos busquen lloc on no n’hi ha. Conegut per tothom però cuida’t per molts pocs. Admirat per una minoria i rebutjat pels que han dominat el negoci dels clubs i els festivals. No té ni documentals ni llibres sobre la seva figura. No els necessita.

L’Uri no ha seguit mai a ningú. Ha fet el seu camí personal i com a dj, i per això es tan únic i especial. Quan era el moment de posar-se les bambes de moda, ell seguia amb les seves sandàlies. Quan s’havia de portar les samarretes dels dissenyadors, ell no deixava mai de portar camises. Quan ara tots ja punxen amb ordinador, ell segueix fidel al vinil. Sé que ell no acaba d’entendre-ho. I, sens dubte, aquesta ciutat i l’escena musical té un deute amb l’Uri. Si més no, sàpigues que tens un lloc assegurat al paradís.

Gràcies Uri per fer-me gaudir de la vida i per enseyar-me tanta música. Per ser com ets.

Moltes felicitats.

 

 

 

 

Anuncis

About killtheparty dj

Promotor y selector musical, fan, y editor de libros. Fundador del festival Vallsonora y programador del 2013 al 2015.

4 comments

  1. Ares

    Gran homentage guiu 🙂

  2. Retroenllaç: Las sugerencias de los djs del ‘Here & Now’ | killtheparty

  3. Ot

    Si guiu sempre a sigut un ANIMAL lliure,una bestia una firea dins la salvatge jungle de barcelona.
    A mi tambe em va fer estimar,vibrar i emocionar la musica i la seva humanitat tant salvatgament natural.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: